En Pere està molt il.lusionat perquè en el seu aniversari li han regalat una peixera amb dos espècimens de Carassius auratus, una varietat molt comuna de peixos d'aigua freda. Un d'ells és de color negre amb uns ulls boteruts i unes aletes grans i ondulades com les ales d'una papallona. Li han dit que també s'anomena peix "moro" o "telescopi". L'altre, en canvi, és d'un color ataronjat molt viu amb una mena de bosses sota els ulls que semblen plenes d'aire, és l' ulls de bombolla". A més, li han posat unes plantes molt vistoses que pujen des del fons de la peixera fins la superfície. L'han advertit però, que de moment no hi posi cap més peix, doncs primer caldrà esperar que "l'aigua de la peixera maduri".

Tot el cap de setmana se l'ha passat contemplant els seus dos peixets... està realment entusiasmat. Però en Pere li sembla que sols s'avorreixen i decideix que el millor és posar-lis companyia. "Que l'aigua maduri.......quina bajanada!!!, ni que parlessim d'una fruita" - pensa el noi. Així que, el dilluns de bon matí, agafa tots els seus estalvis i es compra quatre peixets més de la mateixa espècie, dos "moros" i dos "ulls de bombolla". "Ara sí que estaran bé"- i somriu, satisfet de la seva pensada. Però el dissabte, s'adona que alguna cosa no va bé: els peixos tenen un comportament estrany i estan perdent el color. Esverat torna a la botiga però ja han baixat la persiana. El diumenge dos dels peixos ja estan morts. Què està passant? .

Pista: Els compostos nitrogenats són tòxics per als peixos. Observa el cicle del nitrogen que es produeix en una peixera i explica-li al Pere que ha passat per no fer cas de les advertències del botiguer.
.
cicle nitrogen.2.png

Solució:

Els excrements dels peixos, orina, restes de menjar i altres van produint amoníac . Aquest amoníac es converteix en nitrit gràcies als bacteris dels gènere Nitrosomones. Posteriorment, els nitrits s'oxiden a nitrats per l'acció dels bacteris del gènere Nitrobacter. Aquests nitrats són utilitzats per les plantes de l'aquari, tancant-se el cicle. Òbviament, aquest procés requereix un temps perquè es pugui dur a terme ja que cal la presència d'un mínim de colònies bacterianes; és a dir, cal deixar que "l'aigua maduri" per tal de que puguin proliferar. Quan en Pere ha posat els quatre peixos nous s'ha produït un excés d'amoníac que no ha pogut ser oxidat pels pocs bacteris que hi havia en aquell moment, fet que ha provocat el fatal desenllaç.